LA MILLOR EDAT PER SER VOLUNTARI/A

Moltes vegades m’he sentit la mateixapregunta: “I jò, ja tinc edat per ser voluntari/a?”. Hi ha qui pot pensar que és massa jove, qui és massa vell/a o qui no és ni prou jove ni prou vell/a.

La edat d’un/a voluntaria no es medeix en anys, es medeix en força, amor, entrega, solidaritat i en consciència. I en aquest sentit tots els nostres voluntaris i voluntàries son grans. Molt grans.

La Teresa en té 87 I la Noèlia 10 acabats de fer. Són la voluntaria més jove i la més gran. Vides i situacions ben diferents, però una gran necessiat en comú: la de fer quelcom pels altres, aportant cada una el seu gra de sorra per fer entre tots la estada dels avis a la residència una mica més agradable. I dono fè que entre elles i la resta de voluntaris i voluntàries aconseguiexen arribar a racons que cap professional, ni en la millor de la seva voluntat, pot arribar. Moltes gràcies a tots i totes!!

 

La Pluja fina

Fa temps que vaig sentir parlar del concepte de “pluja fina”. Per a mi el voluntariat conté en essència aquest  concepte de “pluja fina”, entès com aquell treball quotidià, de petites accions que van calant i produeixen totes juntes grans canvis o canvis més perdurables. Cada voluntari és una goteta d’aigua que sumada a una altra goteta d’aigua i a una altra i a una altra  formen aquesta pluja fina tan beneficiosa.

Hi ha una història molt bonica que en parla.

Hi havia una vegada una platja llarga i poc visitada. Quilòmetres i quilòmetres de sorra i soledat. En pujar la marea, les onades arrossegaven dotzenes d’estrelles de mar que quedaven varades a la sorra. Un home caminava tots els dies per la platja i contemplava amb tristesa aquella escena tan desoladora. Aquell dia també va veure un nen que anava recollint estrelles i les anava tornant al mar.

_ Què fas?-li va preguntar l’home al nen.

_ Les torno al mar. El sol brilla amb força. Si aquestes estrelles es queden aquí s’assecaran i es moriran.

_ Hi ha milers i milers de quilòmetres repartits per tot el món. Hi haurà milers i milers d’estrelles varades a les platges. I tu, aquí, et dediques a tornar-ne unes quantes al mar? No crec que això influeixi gaire. Quina importància pot tenir?

El nen va mirar els ulls de l’home, va recollir una altra estrella, la va tornar al mar i li va dir:

_ PER AQUESTA SÍ QUE TÉ IMPORTÀNCIA!!

Al dia següent, l’home i el nen recollien junts estrelles de mar i les tornaven a l’oceà, i algunes estrelles van tornar a trobar-se amb LA VIDA.

–Publicat per: Nuria Palomo (voluntaria de FCG)

———————————————————————————————————————-

No es pot precisar en quin moment una persona adulta passa a engrossir el grup de la tercera edat, fins fa molt poc l’edat de la jubilació estava determinada per llei als seixanta anys, però ara després de l’última reforma aquesta es compleix als setanta . Significa que és la llei la que ens marca l’entrada al grup de la gent gran?
Actualment es valora més la productivitat que l’experiència, el que una persona passi a ser no productiva significa que ja no ens pot enriquir com a persona?

L’augment de l’esperança de vida camina en paral · lel a un augment de les necessitats sentides i molts dels nostres majors viuen sols, el que determina que entre una d’aquestes necessitats es trobi la necessitat de companyia que, per circumstàncies personals o familiars, no sempre poden ser satisfetes. Les limitacions funcionals que s’accentuen amb l’edat fan més restrictiva la capacitat de la persona gran per crear noves relacions i per a ells és molt important tenir consciència que hi ha una persona a la qual acudir en moments de necessitat.

El voluntari té un valor afegit que es tradueix, sobretot, en valors intangibles com la proximitat a les persones, la participació en la societat, en la comunitat i sobretot per la disposició de respecte i diàleg amb què col · laboren.

Des d’aquesta pàgina volem agrair profundament la seva presència en la vida dels nostres avis.